.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«no us hi torneu, contra els qui us fan mal»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre del Levític

El Senyor digué a Moisès:
«Digues a tota la comunitat dels israelites: sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant. »No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor.»

Lv 19,1-2.17-18

Salm Responsorial

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.   R 

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida

i et sacia d’amor entranyable. R

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.
No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes. R

Llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’Orient és lluny de l’Occident.
Com un pare s’apiada dels fills,
el Senyor s’apiada dels fidels.  R

Sl 102,1-2.3-4.8.10.12-13 (R.: 8a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ¿no sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.
Que ningú no s’enganyi ell mateix. Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant de Déu, la saviesa d’aquest món és ignorància. L’Escriptura diu: «Fa caure els savis en els seus propis paranys.» I també: «El Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s’aguanten més que el fum.» Per tant, que ningú no es gloriï de ser seguidor de cap home. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Quefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

1Co 3,16-23

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent.” Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. »Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dóna a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar. »Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial.»

Mt 5,38-48

"No sabeu que sou temple de Déu?"

Manual pels levites on quasi tot són normes litúrgiques, el llibre del Leví- tic ensenya a mantenir la santedat en tots els aspectes de la vida. Als cp. 17-26 hi ha el «Codi de Santedat» amb normes derivades totes d’un mateix principi: Sigueu sants perquè Jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant.
La semblança amb Déu duu a no tenir malícia als teus germans; i a reprendre els altres, si cal, per no fer-se així responsable del seu pecat.
Jesús a la paràbola del Bon Samarità eixamplarà l’àmbit del proïsme a qui cal estimar que ja no serà només el del teu poble.
Capgirant el plantejament d’A.T. (qui és pròxim a mi i aquest mereix que l’estimi), per revisar més aviat a quines persones i com m’aproximo jo.
No sabeu que sou un temple de Déu? Així defineix l’Apòstol la Comunitat cristiana: lloc sagrat i temple viu de la presència de Déu. Qui fa mal a la Comunitat (sobretot els qui es glorien de ser seguidors de cap home, en comptes de testimoniar que som de Crist) està ofenent Déu.
Ull per ull i dent per dent (Ex 21,24 i Lv 24, 20): no és paraula definitiva de Déu, sinó llei de proporcionalitat que volia limitar l’espiral de la venjança reduint-la a la reciprocitat. Qui mati un animal ha de compensar-ho amb un altre. Equivalent.
Tenint en compte la pedagogia gradual de Déu, cal situar la «llei del talió» dins el procés de perfeccionament amb què Déu educa el seu Poble: amb el perdó atorgat primer només als pròxims de la família, del clan, de la tribu i del Poble, fins que Jesús marqui el criteri definitiu: «Estimeu els vostres enemics: Així sereu fills del vostre Pare del cel» que estima perdonant setanta vegades set i convidant a la conversió.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES